Dijoues 17 de març de 1936

He tingut un desgraciat accident en el pla de la fugida. Ahir per la nit els soldats varen agafar 26 persones, les volien matar. En quelles 26 pèrsones hi havia jo, el meu fill, la meva dona i uns amics.
Jo estava molt nerviós perquè no sabia com sortiria tot. Els soldats ens varen portar a un bosc, varen apuntar i quan varen disparar jo vaig agafar el meu fill d'un any i amb la meva dona varem correr tot el que podien, vaug mirar enrere com molts amics morien amb aquells trests un d'aquells en varen donar en el braç i en el cap de la meva dona. Vaig plorar i a la vegada vaig coorer , despres d'una estona de busqueda varen dormir en una cova. solament vare sobreviure 8 persones

Thursday 19th march 2009

Today at the morning we gone to Gerard's house , (and in Marc he has arrived late) but at the end we know that Cristian was ill, and could not come. On the lunchtime we went to food in the Dolce Vitta, and deprisoner we went at home of in Frame, and we went too far from 5 of the afternoon at high times of the night. It was very stressful.

Dimecres 16 de març de 1936

Avui em fet una colla d'amics en el camp. Hem decidit formar un pla per escapar d'aquest oll de camp, ja que no es aquest futur que volem per a nosaltres i als nostres fills. Aquesta nit planejarem una fugida cap a França cap a un lloc millor, si no hi sorto viu d'aquesta figida vill que el meu fill Andreu i la meva dona Maria sapiquen que els estimu amb tot el meu cor.

Dimarts 15 de març de 1936

Estic molt trist, encara no sé com a pogut passar. Ahir a la nit una colla de soldats va entrar a la meva casa i varen capturar a tota la meva família, yo la meva dona i el meu fill. Ara em trobo en un camp de concentració no molt lluny de la frontera cap a França. No sabem que fer a més estem confusos.

1-Associez les définitions avec le concept approprié ci-dessous:

a) Républicains
b) Guerre civil
c) Victimes
d) Alliés
e) Vague humaine
f) Réfugiés
g) L'Armée
h) Camp
i) La retirada

2-Lisez le document extrait du site d'Argelès-sur-Mer et en rèpondez aux questions en justifiant votre réponse.

a)le front populaire prend le pouvoir en france et en espagne

b)la espagne est divisée en républicains y l'arrmée de franco

c)les Républicains se voient obligés à s'exiler

d)Ils travesent la frontière avec la chute de Barcelone

e)Le gouvernment Français s 'attendait les réfugiés

f) ¿?

g)Aujourd'hui nus ne pouvons pas trover le camp intact

h) ¿?


expression écrite

Sur la photo on voit des hommes dèbaut avec vêtements d'hiver ,manteau et chapeau.Ilont valises et ils ont apparenc abandonmé.Il n'y a pas des enfantes ni de femmes.Il y a une fermeture métalique gardée par des gerndarmes français montés aux chevaux.Ils suveiller aux réfugiés

dilluns 14 de març de 1936

Hola em dic Josep.

Aquest dematí he anat a recullir patates al meu hort, aquest dia no es un dia qualsevol, on la guerra hi predomina a la nostre terra. La meva dona i jo em decidit exiliar-nos cap a França, en busca d'una vida millor i fora de la guerra. Encara no sabem si hi tornarem.

Oh, que avingut estic amb la meva 10a
petita, esclava, poc sortosa terra, 11a personificació
i com em recaria d’allunyar-me’n, 11b
sud avall, 3c
on sembla que la gent és bruta 8d
i pobra, accidiosa, inculta, 10d
resignada, insolvent! 7b asíndeton
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien 17 b
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja, 11a
així el lluç que pica un ham sense esquer”, 13b
mentre jo, encara prop, pensaria 10e
en les velles fretures i confiances 11b
d’aquest meu tossut poble. 6b personificaió
I, ja tot sospesat, recularia 10e
per restar aquí fins a la mort. 9f
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase 10b
i estimo a més amb un 8g
irrevocable amor 7f
aquesta meva i -nostra- 6h
bastant neta, envejada, bonica pàtria. 12 c personificació

Oh!, què cansat estic de la meva covarda, 9 a
vella, tan salvatge terra, 10 a personificació
i com m'agradaria d'allunyar-me'n, 9 a
nord enllà, 3 a
on diuen que la gent és neta, 7 a
i noble, culta, rica, lliure, 8 c asíndeton
desvetllada i feliç. 8 d
Aleshores a la congregació, els germans dirien 10 e
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, 12f comparació
així l'home que abandona el seu indret", 11c comparació
mentre jo ja ben lluny, em riuria, 9g
de la llei de l'antiga saviesa 9 a hiperbole
d'aquest meu àrid poble, 6 h
Però no he de seguir mai el meu somni, 11i
i em quedaré aquí fins a la mort, 11 i
car sóc també molt covard i salvatge, 10 b
i estimo a més amb un 8k
desesperat dolor 6i
aquesta meva pobra, 6l
bruta, trista, dissortada pàtria. 9 g asindeton

Get your own Box.net widget and share anywhere!

Quan de l'Empordà marxava
força,més enllà de l'horitzó
el cor encongit plorava
plorava de tanta de tristor

Vaig fer molts amics damunt la serra
i tots cantàvem il·lusións
no sabeu com és la meva terra
dons escolteu eixa cançó

De dalt del pirineu, a les Gavarres
una joiosa plana hi trobareu
és una terra tan hermosa i sana
que enlloc del món altre veureu

Que desde el Cap de Creus de la Garrotxa
hi fa la tramuntana son cel clar
vigilant per Sant Pere de Rodes
que fa de sonmatent de l'Empordà
de ma terra, quan sóc fora
estic trist i estic content
estic trist de no estar-hi a vora
denyorament estic content
i quan mes terra m'allunya
i seneto moltes ganes de cridar
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Empordà
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Emporda.

Músculos esqueléticos del brazo, durante una contracción: bíceps braquial -izquierda, a la izquierda- y tríceps braquial -derecha, a la derecha-. El primero flexiona el brazo, y el segundo lo extiende. Son músculos antagonista.

Voluntarios: Controlados por el individuo

· Involuntarios o Viscerales: Dirigidos por el sistema nervioso central

· Autónomo: Su función es contraerse regularmente sin detenerse.

· Mixtos: músculos controlados por el individuo y por sistema nervioso, por ejemplo los párpados.

La estructura del cuerpo se forma a través de un armazón que son los huesos que enlazados unos a otros establecen las diferentes palancas que darán origen a los diferentes movimientos.

El desarrollo de la fuerza viene dado por factores fisiológicos y mecánicos:

Weber: La fuerza de un músculo es directamente proporcional a la magnitud de su corte transversal.

Sperling: EL esqueleto alcanza su plena capacidad de resistencia cuando en las radiografías muestran plena madurez de las llamadas líneas de crecimiento o en los huesos el límite epifásico.

De los once a los dieciséis años la fuerza aumenta el doble.

La forma del músculo es mas gorda en los bipeniformes que en los longitudinales y en los fusiformes.

Ley del todo o nada: La fuerza dependerá de el número de fibras que estén activadas (Lamb).

Tipo de fibra: Roja, tiene mejor resistencia al estar mejor irrigada o blanca, tiene mas rapidez y mas fuerza.

Wednesday 18th March 2009

Dear diary, today we have spend all day in informatic class in our computers, we have been working a lot but are would worked more.
I'm very tired althought we are in the middle of the week, because we have already worked a lot.

Tuesday 17th March 2009

Dear diary, today we have gone out for a trip to "La Vajol" to see a route wich led to the French border avoiding the main road. We have done this route to see what the exiled people had done to save their life

1)Els parcs més importants són:

-Parc natural de cap de creus,
-Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
-Reserva marina de les Illes Medes
-Reserves naturals del delta de Llobregat
-Parc natural del delta de l’Elebre
-Reserva nacional de les Illes Columbrets
-Parc natural de l’albufera de València
-Reserva marina natural de Nova Tabarca

• Que volen dir aquestes sigles PEIN?
  
  Aquestes sigles signifiquen Pla d’Epais d’interès Natural de Catalunya
  
  
• Quan es van aprovar?
  
  Es varen aprovar en el any 1992
  
  
• Quins son el quatre tipus dels espais naturals hi ha?
  
  -Parc natural: es un espai natural, proporcionen una especial protecció davant l’acció de l’h ome. Poden ser marítims o terrestres i poden estar situats en qualsevol espai geogràfic.
  
  -Parc Nacional: Es un espai natural protegit per llei de la contaminació i desenvolupament humans.
  
  -Paratges Natural: És una figura reservada per la legislació catalana a aquells espais o elements naturals caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des dels punts de vista científic, paisatgístic i educatiu, i declarats així per una llei per tal de garantir-ne la protecció.
  -Reserva natural: és una figura reservada per la legislació catalana a aquells espais o elements naturals caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des dels punts de vista científic, paisatgístic i educatiu, i declarats així per una llei per tal de garantir-ne la protecció.

Poema de Antonio Machado

Estos dias azules
y este sol de la infancia
perdido en un mar de personajes crueles
ahora son dias de arrogancia

Nos fuimos de nuestra patria
con esperanzas de volver.
para mi comienza una vida agria
y se desvanece en el atardecer

un nuevo comienzo tendré
con la pátria en el corazón
a Francià me la llevaré

no pediré perdón
a aquellos que me hicieron sufrir
para así en paz poder morir

Exili 1936-1939

La guerra civil espanyola de 1936-1939,ha estat el fet més important de la història d'Espanya del segle XX. El cop d'estat i posterior guerra civil va representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el decurs dels decennis anteriors. Sovint se l'ha considerat el pròleg de la segona guerra mundial. La seva fi va significar la instauració de la dictadura franquista (1939-1975).

Causes de la Guerra Civil

Les causes d'aquesta guerra varen ser els greus equilibris socials, regionals i ideològics. Aquestes persones anomenats republicans estaven en contra de la dictadura franquista.

La República

La Segona República tenia molts reptes: construir un sistema representatiu homologable a les democràcies parlamentàries occidentals, donar satisfacció a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País Basc, resoldre el problema agrari (la reforma agrària havia estat la qüestió sempre irresolta) , acabar amb l’analfabetisme, desvincular l’Església de l’Estat, satisfer les primeres reivindicacions feministes, etc. Durant els dos primers anys de vida de la República (1931-1933) no va satisfer ningú: la nova constitució limitava l'activitat social de l'Església i va situar molt aviat l'Església Catòlica d'esquena a la República; la discussió de la Llei de reforma agrària o de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya van exasperar sectors de dreta. Així, doncs, les reformes realitzades o previstes van exasperar a l’Església catòlica, als terratinents i bona part dels militars; mentre, a l’altre extrem, els anarquistes les van considerar insuficients. Les mostres de rebuig a la República són constants: l’estiu de 1932, el general José Sanjurjo va protagonitzar un cop d’estat militar; l’any 1933 es van viure insurreccions obreres i grans vagues camperoles.

Cardenal Francesc Vidal i Barraquer

Al proclamarse la Segunda República y ser expulsado poco después el cardenal y arzobispo de Toledo Pedro Segura, en junio de 1931, fue una de las figuras más significadas de la Iglesia española, mostrando su disposición al reconocimiento del régimen republicano, sin perjuicio de la defensa de las posturas de la Iglesia, en caso de que sus intereses fuesen menoscabados o atacados.

Al estallar la Guerra Civil se encontraba en Barcelona, partiendo de inmediato a Tarragona. Se refugió en Monasterio de Poblet (Tarragona). Allí fue detenido por milicianos de la FAI y conducido a Barcelona, donde la intervención personal del consejero Ventura Gassol del gobierno de la Generalitat catalana encabezada por Lluís Companys, consiguió su liberación y su traslado a Italia. Se negó a firmar la Carta colectiva redactada el 1 de julio de 1937 por el episcopado español a instancias de Franco, y no reconoció al régimen franquista. Por todo ello, la dictadura no le permitió el regreso a su sede e incluso presionó al Vaticano para que le obligase a renunciar, cosa que no fue aceptada por los papas Pío XI y Pío XII. Trasladado a Suiza ante la ocupación alemana, falleció en 1943, en la ciudad de Friburgo. Inicialmente, fue enterrado en un monasterio cartujo en Valsainte, aunque en mayo de 1978 sus restos se trasladarón a la Catedral de Tarragona, donde está enterrado junto al que fue su obispo auxiliar en la archidiócesis mientras estaba en el exilio, Manuel Borràs, asesinado en la Guerra Civil.

Bonaventura Gassol i Rubira

Va néixer el 6 d'octubre de 1893 a la població de La Selva del Camp, situada a la comarca del Baix Camp. Polític i escriptor. Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura. Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s'hagué d'exiliar a França. Després de la detenció i el procés, a París, es refugià a Bèlgica. El 1928 acompanyà Macià en un llarg viatge per Amèrica, a l'Uruguai, a l'Argentina i Cuba; en aquest darrer país intervingué, amb Francesc Macià, en l'Assemblea Constituent del Separatisme Català a l'Havana, de la qual sorgí, el 1928, la Constitució Provisional de la República Catalana. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, i, en proclamar-se la República Catalana, fou nomenat conseller de política interior, però pocs dies passà a ser conseller de cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). Amb motiu dels esdeveniments del Sis d'Octubre del 1934 fou empresonat al vaixell "Uruguay", i fou restituït als seus càrrecs després del triomf de les esquerres (febrer del 1936). En esclatar la guerra civil de 1936-39 es destacà, des de la Generalitat, com un dels qui més treballaren en el salvament de persones perseguides per incontrolats (especialment clergues), i en la conservació del patrimoni artístic en perill. Intervingué directament en l'alliberament del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, tot i haver-se d'enfrontar amb els extremistes de la FAI, els quals preparaven a Gassol diversos paranys a Barcelona. Davant d'aquesta situació, per l'octubre del 1936 se n'anà a França. Des de la seva residència a Saint-Martin-le-Beau participà poc en les activitats polítiques dels exiliats, però escriví a "La Nostra Revista" i d'altres publicacions.

Francesc Cambó i Batlle

No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona República Espanyola, i va marxar a l'estranger. Va entrar altre cop al parlament el 1933, però no el 1936. En esclatar la Guerra civil espanyola, es trobava a l'estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però els va acabar ajudant, pel temor que s'establís una República d'esquerres si guanyaven la guerra els republicans.

Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l'Argentina, on va morir el 1947.

Cardenal Francesc Vidal i Barraquer

Al proclamarse la Segunda República y ser expulsado poco después el cardenal y arzobispo de Toledo Pedro Segura, en junio de 1931, fue una de las figuras más significadas de la Iglesia española, mostrando su disposición al reconocimiento del régimen republicano, sin perjuicio de la defensa de las posturas de la Iglesia, en caso de que sus intereses fuesen menoscabados o atacados.

Al estallar la Guerra Civil se encontraba en Barcelona, partiendo de inmediato a Tarragona. Se refugió en Monasterio de Poblet (Tarragona). Allí fue detenido por milicianos de la FAI y conducido a Barcelona, donde la intervención personal del consejero Ventura Gassol del gobierno de la Generalitat catalana encabezada por Lluís Companys, consiguió su liberación y su traslado a Italia. Se negó a firmar la Carta colectiva redactada el 1 de julio de 1937 por el episcopado español a instancias de Franco, y no reconoció al régimen franquista. Por todo ello, la dictadura no le permitió el regreso a su sede e incluso presionó al Vaticano para que le obligase a renunciar, cosa que no fue aceptada por los papas Pío XI y Pío XII. Trasladado a Suiza ante la ocupación alemana, falleció en 1943, en la ciudad de Friburgo. Inicialmente, fue enterrado en un monasterio cartujo en Valsainte, aunque en mayo de 1978 sus restos se trasladarón a la Catedral de Tarragona, donde está enterrado junto al que fue su obispo auxiliar en la archidiócesis mientras estaba en el exilio, Manuel Borràs, asesinado en la Guerra Civil.

Bonaventura Gassol i Rubira

Va néixer el 6 d'octubre de 1893 a la població de La Selva del Camp, situada a la comarca del Baix Camp. Polític i escriptor. Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura. Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s'hagué d'exiliar a França. Després de la detenció i el procés, a París, es refugià a Bèlgica. El 1928 acompanyà Macià en un llarg viatge per Amèrica, a l'Uruguai, a l'Argentina i Cuba; en aquest darrer país intervingué, amb Francesc Macià, en l'Assemblea Constituent del Separatisme Català a l'Havana, de la qual sorgí, el 1928, la Constitució Provisional de la República Catalana. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, i, en proclamar-se la República Catalana, fou nomenat conseller de política interior, però pocs dies passà a ser conseller de cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). Amb motiu dels esdeveniments del Sis d'Octubre del 1934 fou empresonat al vaixell "Uruguay", i fou restituït als seus càrrecs després del triomf de les esquerres (febrer del 1936). En esclatar la guerra civil de 1936-39 es destacà, des de la Generalitat, com un dels qui més treballaren en el salvament de persones perseguides per incontrolats (especialment clergues), i en la conservació del patrimoni artístic en perill. Intervingué directament en l'alliberament del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, tot i haver-se d'enfrontar amb els extremistes de la FAI, els quals preparaven a Gassol diversos paranys a Barcelona. Davant d'aquesta situació, per l'octubre del 1936 se n'anà a França. Des de la seva residència a Saint-Martin-le-Beau participà poc en les activitats polítiques dels exiliats, però escriví a "La Nostra Revista" i d'altres publicacions.

Francesc Cambó i Batlle

No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona República Espanyola, i va marxar a l'estranger. Va entrar altre cop al parlament el 1933, però no el 1936. En esclatar la Guerra civil espanyola, es trobava a l'estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però els va acabar ajudant, pel temor que s'establís una República d'esquerres si guanyaven la guerra els republicans.

Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l'Argentina, on va morir el 1947.

Pedro Salinas Serrano

(Madrid, 27 de noviembre 1891 - Boston, 4 de diciembre 1951) fue un escritor español conocido sobre todo por su poesía y ensayos. Se le adscribe a la generación del 27.
Estudió derecho, filosofía y letras. Su vida estuvo dedicada a la docencia universitaria, que comenzó como lector de español en La Sorbona desde 1914 a 1917; allí se doctoró en Letras y adquirió un gran amor por la obra de Marcel Proust, de cuyo À la recherche du temps perdu
Ante esto Katherine intentó poner fin a la relación, pero la Guerra Civil y el exilio del vate en Norteamérica, dificultaron estos propósitos; de todas formas, en 1939 Katherine se casó con su colega Brewer Whitmore y, aunque tuvo aún esporádicas noticias sobre Salinas, la conexión se rompió definitivamente. Se vieron por última vez en 1951, y Katherine falleció en 1982; autorizó sin embargo la publicación de su Epistolario con Salinas, guardado en la biblioteca de la Universidad Harvard, siempre que fuera 20 años después de su muerte y se omitieran las que ella le envió. Las de Salinas son unas trescientas, testimonio de una relación que duró quince años hasta que concluyó en 1947. tradujo al castellano los tres primeros volúmenes.

Pedro Salinas pasó algunas vacaciones de verano en un pueblo de Alicante, Altet, pedanía de Elche, donde su mujer poseía una hacienda familiar, de nombre "Lo Cruz". Sostuvo una temprana, duradera y gran amistad con Jorge Guillén, de trayectoria muy parecida a la suya y con quien inició un activo epistolario que también ha sido publicado. Menos conocida es la amistad que sostuvo con Miguel Hernández, cuyo libro Perito en lunas saludó y promocionó en una reseña publicada en Índice literario, núm. 2 de 1933.

La Guerra Civil Española le sorprende en Santander como secretario en la Universidad Internacional de Verano (lo fue entre 1933 y 1936). Marcha a América para enseñar en la universidad de Wellesley College y en la Universidad Johns Hopkins de Baltimore, en Estados Unidos. En el verano de 1943 se trasladó a la Universidad de Puerto Rico. En 1946 regresa a su cátedra de la Universidad Johns Hopkins. Fallece en Boston el 4 de diciembre de 1951 y está enterrado en San Juan de Puerto Rico.

Rafael Alberti Merello

(El Puerto de Santa María, Cádiz, 16 de diciembre de 1902 - ibidem, 28 de octubre de 1999) fue un escritor español, especialmente reconocido como poeta. Está considerado uno de los mayores literatos españoles de la llamada Edad de Plata de la literatura española, cuenta en su haber con numerosos premios y reconocimientos.

Tras la Guerra Civil Española se exilió debido a su militancia en el Partido Comunista de España. A su vuelta a España, tras el fin de la dictadura franquista, fue nombrado Hijo Predilecto de Andalucía en 1983 y Doctor Honoris Causa por la Universidad de Cádiz en 1985.

Antonio Machado

(Sevilla, 1875 - Collioure, 1939) Doctorado en filosofía y letras (1918), desempeñó su cátedra en Segovia y en 1928 fue elegido miembro de la Real Academia Española. Al comenzar la Guerra Civil se encontraba en Madrid, desde donde se trasladó con su madre y otros familiares al pueblo valenciano de Rocafort y luego a Barcelona. En enero de 1939 emprendió camino al exilio, pero la muerte lo sorprendió en el pueblecito francés de Colliure.

Pedro Salinas Serrano

(Madrid, 27 de noviembre 1891 - Boston, 4 de diciembre 1951) fue un escritor español conocido sobre todo por su poesía y ensayos. Se le adscribe a la generación del 27.
Estudió derecho, filosofía y letras. Su vida estuvo dedicada a la docencia universitaria, que comenzó como lector de español en La Sorbona desde 1914 a 1917; allí se doctoró en Letras y adquirió un gran amor por la obra de Marcel Proust, de cuyo À la recherche du temps perdu
Ante esto Katherine intentó poner fin a la relación, pero la Guerra Civil y el exilio del vate en Norteamérica, dificultaron estos propósitos; de todas formas, en 1939 Katherine se casó con su colega Brewer Whitmore y, aunque tuvo aún esporádicas noticias sobre Salinas, la conexión se rompió definitivamente. Se vieron por última vez en 1951, y Katherine falleció en 1982; autorizó sin embargo la publicación de su Epistolario con Salinas, guardado en la biblioteca de la Universidad Harvard, siempre que fuera 20 años después de su muerte y se omitieran las que ella le envió. Las de Salinas son unas trescientas, testimonio de una relación que duró quince años hasta que concluyó en 1947. tradujo al castellano los tres primeros volúmenes.

Pedro Salinas pasó algunas vacaciones de verano en un pueblo de Alicante, Altet, pedanía de Elche, donde su mujer poseía una hacienda familiar, de nombre "Lo Cruz". Sostuvo una temprana, duradera y gran amistad con Jorge Guillén, de trayectoria muy parecida a la suya y con quien inició un activo epistolario que también ha sido publicado. Menos conocida es la amistad que sostuvo con Miguel Hernández, cuyo libro Perito en lunas saludó y promocionó en una reseña publicada en Índice literario, núm. 2 de 1933.

La Guerra Civil Española le sorprende en Santander como secretario en la Universidad Internacional de Verano (lo fue entre 1933 y 1936). Marcha a América para enseñar en la universidad de Wellesley College y en la Universidad Johns Hopkins de Baltimore, en Estados Unidos. En el verano de 1943 se trasladó a la Universidad de Puerto Rico. En 1946 regresa a su cátedra de la Universidad Johns Hopkins. Fallece en Boston el 4 de diciembre de 1951 y está enterrado en San Juan de Puerto Rico.

Rafael Alberti Merello

(El Puerto de Santa María, Cádiz, 16 de diciembre de 1902 - ibidem, 28 de octubre de 1999) fue un escritor español, especialmente reconocido como poeta. Está considerado uno de los mayores literatos españoles de la llamada Edad de Plata de la literatura española, cuenta en su haber con numerosos premios y reconocimientos.

Tras la Guerra Civil Española se exilió debido a su militancia en el Partido Comunista de España. A su vuelta a España, tras el fin de la dictadura franquista, fue nombrado Hijo Predilecto de Andalucía en 1983 y Doctor Honoris Causa por la Universidad de Cádiz en 1985.

Antonio Machado

(Sevilla, 1875 - Collioure, 1939) Doctorado en filosofía y letras (1918), desempeñó su cátedra en Segovia y en 1928 fue elegido miembro de la Real Academia Española. Al comenzar la Guerra Civil se encontraba en Madrid, desde donde se trasladó con su madre y otros familiares al pueblo valenciano de Rocafort y luego a Barcelona. En enero de 1939 emprendió camino al exilio, pero la muerte lo sorprendió en el pueblecito francés de Colliure.

Josep Carner i Puig-Oriol

Neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970 retorna a Catalunya.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Va néixer el 10 de octubre de 1908, a Sant Antoni ( el barri de Sant Gervasi de Cazuelas, Barcelona).

El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la derrota dels republicans, Mercè Rodoreda va iniciar el seu exili. Va marxar de Barcelona a Girona, desprès va seguir el camí per el Mas Perxés, el municipi de Agullana, fins a entravessar la frontera per el Pertús; entrant en França el 30 de gener.

Pompeu Fabra i Poch

Va neixer a Barcelona al 1868 i va morir en Prades al 1948 Filòleg català. Catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona, va ser el responsable de la codificació lingüística i la regulació ortogràfica del català.
Durant la Guerra Civil espanyola va recolzar la causa republicana, i en acabar la contesa va marxar a França, on va morir.

Monday 16th March 2009
Dear diary,this morning we went to school and we went to our class, but un fact we had to go to the visual class, so we went there. We sat and the teacher has been explaining what we had to do during two very very long hours.
Later we have spend the all day doing the credit.