Quan de l'Empordà marxava
força,més enllà de l'horitzó
el cor encongit plorava
plorava de tanta de tristor

Vaig fer molts amics damunt la serra
i tots cantàvem il·lusións
no sabeu com és la meva terra
dons escolteu eixa cançó

De dalt del pirineu, a les Gavarres
una joiosa plana hi trobareu
és una terra tan hermosa i sana
que enlloc del món altre veureu

Que desde el Cap de Creus de la Garrotxa
hi fa la tramuntana son cel clar
vigilant per Sant Pere de Rodes
que fa de sonmatent de l'Empordà
de ma terra, quan sóc fora
estic trist i estic content
estic trist de no estar-hi a vora
denyorament estic content
i quan mes terra m'allunya
i seneto moltes ganes de cridar
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Empordà
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Emporda.